domingo, 30 de septiembre de 2012

Reaparecida

Hola Queridos, aquí estoy, reaparecida. Han sido circunstancias vitales las que me han apartado del blog.

Mi amiga Maribyte, hoy está fastidiada, porque el travieso ratón, se le ha escacharrado, y no le gusta usar el cuadradito, pero así y todo , me comenta algo muy cierto.......todas las promociones online, que son muchas siempre, aunque uno vaya pregonando que no desea recibir más correo de este tipo, son contradictorias y descerebradas, siempre. te proponen por ejemplo, simultáneamente, un festín de arroz con bogavante por 10 euros, con bebida incluída, y un tratamiento laser para combatir la obesidad o michelines, por 70.

Ya que sabemos que la carne es débil....quién sale ganando en estas promociones? pues evidentemente los restaurantes, y me parece muy bien, se ha demostrado que hemos estado muchos años pagando el ocio gastronómico a precios exagerados.

lunes, 23 de abril de 2012

Hoy toca / Avui toca

bloguer@s, hoy toca estar un poquito optimistas, alegres o más positivos.
Sant Jordi, para mí una fiesta nacional , con carácter , carisma y personalidad (con perdón de los floristas profesionales que se quejan de que les han usurpado el monpolio del derecho a vender sus rosas, y lo comprendo, pero esta es una fiesta de todos). También es muy positivo el que las editoriales tengan que presentar nuevas propuestas, lo cual representa nuevas oportunidades para la gente que escribe. Hoy dicen es el día en que los libreros tienen la oportunidad de "salvar" este negro año. Ánimos, a todos os animo a "consumir" (feo verbo, pero), rosas y libros. Naturaleza y cultura de la mano.

Si hemos sido capaces de que esta culta fiesta traspase fronteras, lo seremos para más cosas. !Visca sant Jordi!



Sí amics bloguers-eres, avui toca estar una mica més optimistes, alegres, o positius, trieu l´adjectiu que més us agradi.Sant Jordi és per a mí, una festa nacional amb carácter, carisma i personalitat. Comprenc que els floristes es queixin de que els han usurpat el dret al monopoli de la venda de rosas, erò aquesta es una festa de tots.

I qué dir dels llibres? i dels editors' a mí em sembla un miracle veure tants anuncis de noves obres que s´editen en els temps que corres. Avui els llibreters, tenen la oportunitat de "salvar" aquest any negre, ajudem.los., i els escriptors novells tenen mésoportunitats. Jo avui us animo a "consumir(verb lleig, però) llibres i flors, natura-cultura de la má. Si hem estat capaços de que aquesta culta festa traspassi fronteres, potser ho serem d´altres coses importants.

miércoles, 18 de abril de 2012

Receta buena, de verdad de la buena

Hoy, una pequeña receta fácil que os puede solucionar un primer plato o un aperitivo. Solo teneis que tener una masa fina (la "finíssima", de Buitoni es perfecta), y si la que teneis es de pizza, le pasais un poco el rodillo, si es que preferís que quede más "coca", que pizza . Cortais un calabacín(u otra verdura que os guste) y una cebolla finamente y los colocais en vuestra coca. Dependiendo si teneis en cuenta las calorías, podeis añadir jamón, bacon, salsa de tomate o lo que os pida vuestra imaginación.La rociais con un buen aceite de oliva, y si os gustan las especies, añadidle romero o orégano, le van muy bien.. Precalentais el horno, y la coceis durante 15-20 minutos si es fina. La sal la añadis una vez ya esté cocida.Es buena de verdad de la buena.

Avui una petita recepta que pot solucionar un primer plat, o un aperitiu fàcilment.Només heu de tenir una massa de pizza(si pot ser la" finissima de Buitoni," es perfecte perque quedi lleugera, i un carbassó, (o la verdura que tingueu)i una ceba. Si teniu una massa gruixuda, la podeu aplanar una mica , perque us quedi més "coca", que pizza.Talleu el carbassó i la ceba finament, i si voleu afegir pernil, butifarra que hagi sobrat, bacó, etc(depen si vigilar caloríes), i un bon raig d´oli d´oliva. Jo li poso una mica d´orenga o romaní. Fiqueu al forn ja precalentat, i en un quart d´hora la tindreu a punt si es fina. La sal l´afegiu quan estigui cuita.

lunes, 16 de abril de 2012

MariePublic habla ( a riesgo de que alguien le censure)

Hoy opina mi amiga Marirepublic, y muy en serio.
qué clase de béstia puede disfrutar pegando un tiro a la cabeza de un animal tan magnífico como es un elefante?encima, pagando más de 30000 euros?
La respuesta es suficientemente conocida.
Por eso y por muchas mas cosas, necesitamos un referéndum. Ya no podemos con esta clase de gente.

Avui opina la meva amiga Marirepublic, y molt seriosament¡
Quína mena de bestia pot disfrutar clavant una bala al cap d´un animal tan magnífic com és un elefant i a sobre pagant mes de 30000?la resposta es prou coneguda.
Per això i per moltes mes coses, ens cal un referendum, no podem més d´aquesta gent¡¡¡¡

jueves, 12 de abril de 2012

MariPesimist y Woody Allen

Según el famoso pesimista Woody Allen, la única manera de ser feliz que que te guste sufrir. Pesimista, pero lo adivina, ¿no?


Segons el famós pessimista Woody Allen "l´única manera de ser feliç, es que t, agradi patir". Pessimista pero l´encerta, no?

martes, 10 de abril de 2012

Martes perezoso

En este martes perezoso , os doy las gracias a todos los que me habeis enviado"me gusta", a mi blog. Habeis sido muchos. 

Y una frase de Samuel Becket(1906-1989), escritor irlandés: "no existe pasión mas poderosa que la pasión de la pereza", así que hoy , después de vacaciones.......Cuidadín¡¡¡¡¡ 


En aquest dimarts mandrós, moltes gràcies a tots els que m´heu enviat "me gusta", al blog. Heu sigut molts¡¡¡¡¡¡¡¡¡
I una frase, de Samuel Beckett(1906-1989), escriptor irlandés:" No existeix passió més poderosa que la passió de la mandra " . Compte, donç, avui¡¡¡¡¡¡¡¡¡




martes, 3 de abril de 2012

Sant Martí d'Empúries per MariTourist


Tinc la sort, aquesta setmana santa, de passar uns díes a un poblet de la Costa brava, Sant  Martí d´Empúries.(Can De Gloire, una casa antiga, genuina i bonica)). 

A risc de "topicar", vull expressar la admiració que corre per les meves venes, per aquesta costa, tan ben denominada pel periodista Ferran Agulló,"Costa Brava". Vaig passar els estius de infància i adolescència a Calella de Palafrugell, després molt anys a Sant-Feliu de Guixols-S´Agaró_ Santa Cristina d´Aro. 

Conec quasi totes les cales, de Lloret (sí, ja se que la Costa Brava comença a Blanes) fins a Cadaqués,sí, (ja sé que acaba a Port Bou) , hi he tirat l´ancla tantes vegades¡¡¡ 

He viatjat a molts paíssos, ,exótics, elegants, magnífics,, i no he pogut mai deixar de comparar (tant a Seychelles, com a Maldives, per exemple). Donç allò que es diu, ni millor ni pitjor, diferent, però la d´aquesta costa, és la bellesa que sento més propera i la que va conformar el meu sentit de la grandiositat, la natura i l' estética, es el meu gran referent . 


Ja us explicaré lo preciós que es el Passeig de Ronda de Sant Martí d´Empuries a L´Escala.